//
Marc i metodologia

 


Paraules clau: Metodologies educatives. Investigació. Polítiques de col·laboració. Comunitats de co-aprenentatge. Arts en viu. Pedagogies performatives. Pedagogies crítiques. Pedagogies experiencials. Coneixement situat. Cooperació social. Transformació social. Ambients educatius.


Per l’elaboració del marc conceptual de la investigació hem considerat tant les genealogies de l’àmbit de la pedagogia crítica, com les pedagogies de caràcter experiencial i la investigació a través de la pràctica artística -centrada en les arts en viu-, així com de les corrents de coneixement que configuren el pensament contemporani. Per tal d’obrir el camp de confluència entre la pedagogia experiencial, el pensament crític i les pràctiques contemporànies d’investigació en arts.

L’objecte d’aquesta operació és definir un nou àmbit de coneixement en l’educació, amb la idea de fomentar noves pràctiques pedagògiques que des d’una perspectiva performativa desencadenin processos de col·laboració i cooperació orientats a activar nous àmbits d’invenció educativa.

Entenem que l’educació no és un acte neutre, té un contingut polític i adopta un compromís social. La nostra investigació no està encaminada a dissenyar un mètode acabat d’ensenyament-aprenentatge aplicat, sinó a provocar situacions per reflexionar col·lectivament sobre les estructures dels mètodes que s’estan desenvolupant a l’actualitat; espais per contrastar inquietuds i experiències a través de pràctiques compartides que proposin una trama múltiple i polifònica de relats com arquitectura fonamental de l’educació.

Pensem que és tant important el que es transmet com l”arquitectura de transmissió. Per això emfatitzem la performativitat –els modes de fer-, l’estructura –la pròpia metodologia- i les relacions socials que s’institueixen dintre de les arquitectures educatives des d’una perspectiva crítica.

Pensem que les eines del pensament crític contemporani i les pràctiques contemporànies d’investigació artística poden contribuir positivament a les pedagogies experiencials, basant-nos en els plantejaments de les primeres i en el caràcter netament experiencial-experimental dels mètodes de les segones.

En l’actualitat estan emergint agents de disrupció que desenvolupen noves formes i espais de relació social; una ecologia política, social i cultural que es mou en un terreny relacional i de corresponsabilitat, fomentant noves formes de cooperació social que busquen la convergència del pensament crític amb els moviments educatius, pedagògics, culturals, artístics, socio-polítics i històrics del present.

Amb tot això volem apuntar que és possible pensar la pedagogia des de l’art i l’art des de la pedagogia. Fer un exercici de transferència-contratransferència en el que la pràctica artística i la pràctica educativa es fonguin per tal de crear un espai d’intersecció entre la imaginació artística, la imaginació pedagògica i la imaginació política en una forma híbrida.

Ens centrarem especialment en el paper que juga la metodologia en la construcció de coneixement pedagògic amb la intenció de fer una aportació a l’àmbit general d’educació. Ens referim a l’àmbit general d’educació en totes les etapes educatives.

Ens acollim al pluralisme metodològic. Aquesta concepció dóna cabuda a una pluralitat de mètodes que diversifiquen els modes d’aproximació i les estrategies d’acció pel coneixement de la realitat educativa.

Ens situem en un àmbit obert que considera la producció de coneixement mitjançant una sèrie d’eines d’investigació-creació adaptables a cada context, però mai postulades com a lleis o models inamobibles, donat que sempre han d’ésser enteses respecte a les visions situades.

Les metodologies en les que ens recolzem són les que deriven de l’àmbit de la pedagogia experiencial, les que deriven de l‘àmbit de la pedagogia crítica -centrada en la transformació de les formes de vida-, i les metodologies que deriven de l’àmbit de la investigació a través de la pràctica artística –centrades en les arts en viu-.

Considerem que el caràcter emancipador d’aquest tipus de metodologies és la forma en la que les relacions s’institueixen al voltant d’uns continguts, els quals dependran de forma arbitrària de cada context.

Tenint en compte que les arts en viu de caràcter experimental estan orientades a produir experiència particular, concreta i situada, i tenint en compte també que experimenten amb la disposició dels espais, els temps i els cossos; pensem que l’ús d’aquestes eines podria afectar positivament a la creació d’ambients educatius.

D’altra banda les eines de pensament crític poden contribuir a l’elaboració d’un llenguatge propi de caràcter reflexiu i autocrític capaç de connectar la pròpia pràctica pedagògica amb el seu context.

La investigació es proposa com un marc d’experimentació comú que busca pràctiques per la igualtat de les intel·ligències, epistemologies situades i estratègies d’interseccionalitat en la forma d’abordar els problemes que habita.

Arte factum es desplega sobre un conjunt de trobades que, sota una formulació oberta –laboratoris, seminaris, tallers, etc.-, assagen modes de col·laboració orientats a experimentar entorns de creació i aprenentatge a través de la pràctica artística.

La pràctica artística passa a ser el dispositiu d’articulació per tal d’aconseguir quelcom: l’artifici, articulació d’agents, articulació manifestada de forma sensible -encarnada o materialitzada en objectes particulars- a través del que ha generat el propi procés de treball.

En conseqüència proposem la creació d’imatges, paraules, sons, cossos i dispositius a través de la pràctica artística com un lloc d’exploració de les insuficiències i potencialitats de la realitat educativa.

La naturalesa de cada trobada està vinculada a les contingències que van sorgint a llarg del procés. Atenent tant a les necessitats de les xarxes i col·lectius amb els que hi col·laborem, com als desplaçaments i transformacions que tenen lloc al llarg de la investigació.

Les línies proposades es mouen entre diverses formes de trobada que operen com a dispositius d’aprenentatge col·lectiu destinats a desenvolupar i co-produir un cos de sabers metodològics.


  1. Línies de mediació i col·laboració amb xarxes actives.

Aquesta línia d’investigació està orientada a generar xarxes de col·laboració i pràctiques compromeses amb la transformació de la realitat educativa. Pràctiques que es pensin en veu alta, que ens possibilitin com a mestres-artistes-investigadors/es formular preguntes sobre les dinàmiques que es despleguen a l’aula.

Des d’aquesta perpectiva la mediació pot ser entesa com una articulació col·lectiva que produeix un aprenentatge mutu, una profunda articulació amb l’altre/a i no tan sols un intercanvi. A continuació detallem alguns dels principis metodològics que orienten aquestes pràctiques.

  • Treballar des de la situació educativa

Partim del coneixement situat perquè ens permet [des]localitzar i qüestionar les relacions de poder, alhora de crear les condicions òptimes per la conversa i els afectes. La producció de coneixement situat comprèn que els investigadors/es són part de la investigació, s’interroguen a si mateixos i es perceben com objectes d’investigació.

  • Crear dispositius d’experiència col·lectiva

Partim de l’experiència i el cos com a motors de l’aprenentge, proposant un conjunt de dispositius i artificis a través de la pràctica artística que permeten que la comunitat educativa es pensi a si mateixa en moviment. Entre la tècnica i l’habilitat l’artifici és un entre-dos, una forma sempre singular de respondre a problemàtiques concretes.

L’artifici és una fàbrica ecològica, actua sobre el medi educatiu i el fa parlar tant com ell mateix és “actuat” i “parlat” pel medi educatiu. Aquesta relació inèdita obre un saber situat. Es tracta de pensar els efectes a través d’ella.

  • Fer visibles les minories i els sabers perifèrics o subalterns

Entenem que el saber és una categoria entravessada pel poder i les lògiques de privilegi i exclusió. Per això ens interessa fer visibles els sabers subalterns, ocults o dispersos que qüestionin les lògiques dominants, i obrin un espai interseccional pel debat sobre la vida educativa.

  • Teixir comunitats d’aprenentatges múltiples i sostenibles

Amb aquesta vocació ens situem en l’horitzó de la democràcia de les experiències per tal d’entendre el coneixement com un prisma multidimensional i mòbil sobre la diversitat de les situacions, visions, experiències i posicions convocades en cada cas.

Partim del principi de la igualtat de les intel·ligències (J.Rancière). Al parlar d’igualtat de les intel·igències no ens referim a que totes les intel·ligències siguin iguals, sinó a trencar amb el privilegi, la superioritat i la desigualtat, per tal de pensar que l’altre té la capacitat d’aprendre. En aquest sentit la igualtat de les intel·ligències no és un objectiu que es vol aconseguir sinó un punt de partida en qualsevol procés d’aprenentatge.

  • Obrir nous espais de pràctica i pensamient

Treballem una forma d’organitzar el coneixement que transcendeix les disciplines i les àrees d’una forma radical. Entenem que el coneixement és també el que hi ha entre les disciplines, el que les travessa i està més ellà d’elles. Per això la conversa entre sabers i la complexitat són inherents a una actitud transdisciplinar que es planteja el món com a pregunta i com aspiració.

  • Establir col·laboracions a llarg termini

Des d’Arte factum entenem que el camp d’experimentació és la mateixa comunitat educativa, entesa com un territori col·lectiu que implica a diversos agents durant temps prolongats. Per això ens interessa compartir eines i estratègies d’autonomia que permetin a les comunitats educatives desenvolupar les seves pròpies pràctiques i qüestionaments.


  1. Processos pedagògics i metodologies amb grups

Aquest apartat explica les bases metodològiques de treball: seminaris, tallers i altres accions de coneixements col·lectiu amb grups i xarxes diverses.

Decidir «fer grup» implica fabricar aquesta possibilitat. No hi ha creació col·lectiva sense creació de col·lectiu. La creació de col·lectiu implica obrir espais per a l’enunciació i la diferència, promoure estratègies per tal que aquesta diferència no sigui viscuda com un conflicte de posicions irresolubles, sinó com una potència que enriqueix, contrasta i amplifica el procés d’aprenentatge i creació.

Considerem els grups com artificis, sitemes ecològics que experimenten i seleccionen d’entre una infinitat de relacions aquelles que més els hi convenen. Entre la tècnica i l’habilitat, l’artifici es pensa en moviment. La seva fabricació implica tenir en compte el caràcter no natural de les nostres comunitats, a considerar que en diferents graus, la riquesa d’una cultura resideix en la seva capacitat per fabricar artificis que tinguin la capacitat d’agenciar competències i sabers.

A partir de l’experiència i del traball amb diversos grups hem plantejat unes orientacions metodològiques generals per tal d’abordar les dinàmiques col·lectives:

  • Fer i pensar és sempre fer i pensar amb altres

El lideratge és col·lectiu. Evitar atrinxerar-se en posicions especialitzades, sabers propis o llocs comuns.

  • Experimentar-nos com a problema a practicar

Proposar-nos més enllà del que coneixem per tal de percebre’ns com a objectes d’experimentació.

  • Abandonar els espais còmodes

No buscar similituds sinó diferències per tal de trobar el material amb el que treballar. El marge de la diferència té a veure amb profunditzar.

  • Entendre els temps del procés

El més difícil és aprendre com trebalar en el procés. Evitar les resolucions ràpides i els conflictes amb el resultat.

  • Crear espais de tensió i contrast

Sostenir-nos en una interrogació continuada per tal de qüestionar constantment el procés i la pròpia pràctica.

  • Donar visibilitat a les minories

Les majories aixafen a les minories dissidents. Cercar eines per la negociació i l’aprofundiment dels conflictes: treballar amb les posicions antagonistes i dissidents encara que aquestes estiguin fora del marc imaginat.


  1. Investigació basada en genealogies i estudi de símptomes del present.

Una altra forma d’aproximar-se a la investigació són les genealogies i l’arxiu de casos d’estudi sobre iniciatives que s’articulen entre la pràctca artística, la pràctica pedagògica i les pràctiques crítiques.

Les genealogies ens ajuden a comprendre els punts de connexió entre el passat i el present, per tal d’identificar quines pràctiques del passat són les que continuen operant en l’actualitat.

El seu estudi permet donar visibilitat a pràctiques educatives que articularen noves concepcions pedagògiques i, al mateix temps, resignificar les tradicions no visibles del passat connectant-les amb pràctiques del present.

Entenem les genealogies com una necessitat de reconstruir la història des dels marges, amb la voluntat de recuperar pràctiques del passat o posar en valor sabers enfosquits pels relats dominants.

D’altra banda, per tal d’aproximar-nos a la contemporaneïtat desenvolupem un arxiu de casos d’estudi de pràctiques del present que treballen dintre d’una nova ecologia relacional; fomentant noves formes de cooperació social que busquen la convergència del pensament crític amb els moviments educatius, pedagògics, culturals, artístics, socio-polítics i històrics del present.

Tal i com demostra l’aparició de nous agents socials de disrupció, la proliferació d’escoles públiques basades en principis no directius, i la creació de plataformes com Subtramas[2], Transductores[3], LaFundició[4], Sitesize[5], o trobades com Zemos 98[6] i xarxes educatives com Xell (Xarxa d´educació Lliure), són algunes de les temptatives que posen en relació les pedagogies crítiques i col·laboratives amb les pràctiques artístiques.


[2] Subtramas: Plataforma d’investigació i de co-aprenentatge sobre les pràctiques de producció audiovisual de col·laboració: http://subtramas.museoreinasofia.es/

[3] Transductores: Plataforma interdisciplinar que realitza projectes d’investigació i mediación amb tres eixos principals d’interès: les pedagogies col·lectives, les pràctiquess artístiques de col·laboració i les formes d’ intervenció en l’esfera pública: http://transductores.net/que-es-transductores-2/

[4] LaFundició és una cooperativa que es situa en l’encreuament de les pràctiques artístiques i culturals i l’ educació, enteses com activitats de controvèrsia. La principal línia d’actuació es fonamenta en processos de col·laboració de continuïtat amb diversos col·lectius, grups d’acció i institucions: http://lafundicio.net/

[5] Sitesize és una plataforma de projectes de col·laboració centrada en la metròpolis contemporània: http://www.sitesize.net/

[6] Zemos 98 és un festival de recient desaparició produït per Zemos 98 Gestió Creatiu Cultural: http://www.zemos98.org/


Los comentarios están cerrados.

Follow ARTE FACTUM on WordPress.com