ARTE FACTUM
EL MESTRE EMANCIPADOR
Procesos pedagógics y metodologías amb grups
»Recolçant-nos en les metodologies de creació artística i en les eines de pensament crític aquest curs es proposa obrir espais per a l’experimentació de metodologies emancipadores que assagin noves formes de relació social a l’aula.«
L’any 1987 el filòsof francès Jacques Rancière va recuperar les idees de Joseph Jacotot (1770-1840), un pedagog silenciat per la historiografia oficial que aplicava el principi d’ igualtat de les intel·ligències a la seva pràctica pedagògica. Recolçant-se en la tesi de Jacotot, Rancière va provocar una gran discussió en els debats de la comunitat educativa amb la tesi del mestre emancipador.
El mestre emancipador parteix de l’aprenentatge horitzontal, de la importància de l’interès i la necessitat de l’alumne/a. El seu paper és acompanyar a l’alumne en la seva exploració, desplegant eines que afavoreixin l’autonomia amb la convicció intel·lectual de la igualtat de les intel·ligències. Al parlar d’igualtat de les intel·igències no es refereix a que totes les intel·ligències siguin iguals, sinó a trencar amb el privilegi, la superioritat i la desigualtat, per tal de pensar que l’altre té la capacitat d’aprendre. En aquest sentit la igualtat de les intel·ligències no és un objectiu que es vol aconseguir sinó un punt de partida en qualsevol procés d’aprenentatge.
A l’altre extrem Rancière situa la figura del mestre explicador com aquell que parteix de la invenció d’entendre que en l’altre hi ha una incapacitat. Aquesta ficció implica la necessitat d’explicar a l’altre allò que no està al seu abast, atenent a una jerarquia de sabers que presuposa què és el que s’ha d’aprendre. El mestre explicador és un mestre intencional. Per altre banda diríem que el mestre emancipador és aquell que disposa les condicions i els elements per provocar situacions d’aprenentatge.
A partir de la tensió entre aquestes figures proposem una reflexió compartida per mitjà de lectures, debats i experiències sobre la figura del pedagog i les diferents formes d’aproximació a la pedagogia: la pedagogia tradicional, la pedagogia experiencial, la pedagogia cooperativa i la pedagogia dialògica. Recolçant-nos en les metodologies de creació artística i en les eines de pensament crític aquest curs es proposa obrir espais per a l’experimentació de metodologies emancipadores que assagin noves formes de relació social a l’aula.
Continguts:
- La figura del pedagog/a i les diverses formes d’aproximació a la pedagogia:
- La pedagogia tradicional i el maestre/a explicador/a.
- La pedagogia dialògica i el mestre/a emancipador/a.
- La pedagogia disposicional i el maestre/a artista.
- Els alumnes com agents actius en l’aprenentatge:
- L’horitzontalitat en l’aprenentatge: pràctiques de col·laboració a l’aula.
- Les eines de creació artística per l’experimentació de metodologies emancipadores.
Aquesta proposta està orientada a professors/es de primària i secundària, estudiants i professionals del món educatiu interessats/des en reflexionar col·lectivament al voltant dels rols professor-alumne/a i les dinàniques de saber-poder a l’aula.
Curs Presencial. Durada:12 hores en quatre sessions.
Responder
Comentarios
Aún no hay comentarios.