//
Coneixement situat: La visibilitat dels microsabers a l’ aula

CONEIXEMENT SITUAT: LA VISIBILITAT DELS MICROSABERS A L’AULA A TRAVÉS DE LA PRÁCTICA ARTÍSTICA

Procesos pedagógics y metodologías amb grups


ARTEFACTUMcolumnasaber»Aquest curs està orientat a activar pràctiques pedagògiques que, per mitjà d’eines de creació artística proposin dinàmiques de col·laboració per tal de visibiltzar les microcultures a l’aula.


Als anys noranta es produeix una emergència dels estudis postcolonials[1] que tenen el seu origen en l’acadèmia americana. Els estudis postcolonials junt amb el pensament postestructuralista europeu i el pensament de Michel Foucault, entren en els debats feministes nod-americans protagonitzats per Nancy Fraser (1947) i Judith Butler (1956) proposant un tall transversal en les disciplines. El tall transversal implica que els subjectes subalterns[2] es converteixen en subjectes d’enunciació atenent al coneixement situat.

La teoria del coneixement situat encunyat per Donna Haraway (1944) parteix d’una xarxa de reapropiacions del coneixement que reivindica la visibilitat de les microcultures i els microsabers. El pensament situat implica una necessària decolonització de la nostra relació amb el saber en favor dels microsabers perifèrics, des d’un pensament situat i conectat a les pràctiques. Des d’ aquesta perspectiva són necessàries metodologies transductores orientades a desfer les relacions entre saber i poder.

Les metodologies artístiques proposen una altra modalitat d’aproximar-se al món. Es basen en el saber de l’experiència situada i concreta, atenent a la imaginació, a la ficció i a la cració de formes variades d’aproximar-se a una mateixa cosa, són de caràcter transformador. En aquest sentit el saber de l’experiència artística s’apropa més al conèixer, al descobrir, al descobrir-se implicat amb la matèria i amb els altres. Per això aquest saber no està orientat a una finalitat concreta, sinó a la conformació del sentit de la vida en comú.

La incorporació d’aquesta perspectiva a l’aula incideix de forma transversal en la mentalitat pedagògica. És un cop als fonaments del saber, és un altre lloc des d’on concebre les relacions i el treball en grup.

Aquest curs està orientat a reflexionar i activar pràctiques pedagògiques que, per mitjà d’eines de creació artística proposin dinàmiques de col·laboració per tal de visibiltzar les microcultures a l’aula. Es situa entre la pràctica educativa i la pràctica artística, entenent l’educació com un espai d’intervenció crítica des del que assajar metodologies que incorporen els microsabers implicant a l’alumne/a en el seu aprenentatge.

Continguts:

  • Coneixement situat: El cos i l’experiència com a fonaments de l’aprenentatge.
    • Pràctiques crítiques: relacions entre saber i poder a l’aula. Praxis, reflexió i creació de coneixement compartit.
    • La pràctica artística com a mitjà per la visibilitat dels microsabers a l’aula.
  • Dinàmiques de col·laboració i cooperació:
    • La construcció de coneixement col·lectiu en situació.

La proposta està orientada a professors/es de primària i secundària, estudiants, artistes i professionals del món educatiu interessats/des en metodologies de col·laboració a l’aula des d’una perspectiva artística.

Curs presencial.
Durada: 25 hores distribuides en 10 sessions

[1] Els estudis postcolonials comencen a sorgir als anys 50 dintre de la matriu marxista de pensamient en una línea d’ interpretació dels problemes de l’art, la cultura i altres pràctiques socials. S’ocupen de la relació al colonialisme i la seva anàlisi, tractant les relacions de poder: l’imperialisme, el neocolonialisme i la tensió cultural entre colonitzadors i colonitzats. Consisteix en una crítica al llegat de la colonització com a domini de saber i hegemonia de coneixement.

[2] El terme Subaltern, usat per les humanitats i ciències socials amb plantejaments postcolonials – mètodes crítics i d’oposició als discursos històrics fets sota nocions eurocentristes-, és una al·lusió al concepte del marxista italià Antonio Gramsci (1891-1937) i es refiereix als sectors marginals de la societat. Gayatri Spivak (1942) en una crítica radical es refereix al subaltern com el subjecte sense “agència” ni veu tot preguntant-se : ¿poden parlar els subalterns?

Los comentarios están cerrados.

Follow ARTE FACTUM on WordPress.com