//
arte factum

A Arte factum entenem les arts com un mitjà per l’aprenentatge, l’experiència comunitària i els processos col·laboratius que assagen formes d’intervenció i transformació socioeducativa. Per això proposem la creació d’imatges, paraules, sons, cossos i experiències a través de l’art com un dispositiu d’articulació col·lectiva i un lloc d’exploració de les insuficiències i potencialitats de les realitats compartides.

La nostra activitat es desenvolupa en dues línies d’acció principals. Una línia de mediació i col·laboració amb xarxes actives, i una línia d’accions formatives mitjançant cursos, tallers, seminaris i d’altres accions de coneixement col·lectiu.La línia de mediació està orientada a desenvolupar projectes i accions d’educació social per mitjà d’eines i metodologies artístiques que proposen dinàmiques d’aprenentatge i articulació social sobre problemàtiques concretes.Les accions formatives proporcionen eines i metodologies artístiques que incentiven pràctiques horitzontals i col·laboratives per teixir comunitats d’aprenentatges múltiples i sostenibles que treballin des de la mateixa realitat socioeducativa.

Totes les nostres accions estan orientades a desenvolupar pràctiques per la igualtat de les intel·ligències, epistemologies situades i estratègies d’interseccionalitat en la forma d’abordar els problemes i les realitats amb què treballem.


Mediació i col·laboració amb xarxes actives


  • Treballar desde la situació

Partim del coneixement situat perquè ens permet [des]localitzar i qüestionar les relacions de poder, alhora de crear les condicions òptimes per la conversa i els afectes. La producció de coneixement situat comprèn que els investigadors/es són part de la investigació, s’interroguen a si mateixos i es perceben com objectes d’investigació.

  • Crear dispositius d’experiència col·lectiva

Partim de l’experiència i el cos com a motors de l’aprenentge, proposant un conjunt de dispositius i artificis a través de la pràctica artística que permeten que la comunitat educativa es pensi a si mateixa en moviment. Entre la tècnica i l’habilitat l’artifici és un entre-dos, una forma sempre singular de respondre a problemàtiques concretes.

L’artifici és una fàbrica ecològica, actua sobre el medi educatiu i el fa parlar tant com ell mateix és “actuat” i “parlat” pel medi educatiu. Aquesta relació inèdita obre un saber situat. Es tracta de pensar els efectes a través d’ella.

  • Fer visibles les minories i els sabers perifèrics o subalterns

Entenem que el saber és una categoria entravessada pel poder i les lògiques de privilegi i exclusió. Per això ens interessa fer visibles els sabers subalterns, ocults o dispersos que qüestionin les lògiques dominants, i obrin un espai interseccional pel debat sobre la vida educativa.

  • Teixir comunitats d’aprenentatges múltiples i sostenibles

Amb aquesta vocació ens situem en l’horitzó de la democràcia de les experiències per tal d’entendre el coneixement com un prisma multidimensional i mòbil sobre la diversitat de les situacions, visions, experiències i posicions convocades en cada cas.

Partim del principi de la igualtat de les intel·ligències. Al parlar d’igualtat de les intel·igències no ens referim a que totes les intel·ligències siguin iguals, sinó a trencar amb el privilegi, la superioritat i la desigualtat, per tal de pensar que l’altre té la capacitat d’aprendre. En aquest sentit la igualtat de les intel·ligències no és un objectiu que es vol aconseguir sinó un punt de partida en qualsevol procés d’aprenentatge.

  • Obrir nous espais de pràctica i pensamient

Treballem una forma d’organitzar el coneixement que transcendeix les disciplines i les àrees d’una forma radical. Entenem que el coneixement és també el que hi ha entre les disciplines, el que les travessa i està més ellà d’elles. Per això la conversa entre sabers i la complexitat són inherents a una actitud transdisciplinar que es planteja el món com a pregunta i com aspiració.

  • Establir col·laboracions a llarg termini

Des d’Arte factum entenem que el camp d’experimentació és la mateixa comunitat educativa, entesa com un territori col·lectiu que implica a diversos agents durant temps prolongats. Per això ens interessa compartir eines i estratègies d’autonomia que permetin a les comunitats educatives desenvolupar les seves pròpies pràctiques i qüestionaments.


Processos pedagògics i metodologies amb grups


Decidir «fer grup» implica fabricar aquesta possibilitat. No hi ha creació col·lectiva sense creació de col·lectiu. La creació de col·lectiu implica obrir espais per a l’enunciació i la diferència, promoure estratègies per tal que aquesta diferència no sigui viscuda com un conflicte de posicions irresolubles, sinó com una potència que enriqueix, contrasta i amplifica el procés d’aprenentatge i creació.

Considerem els grups com artificis, sitemes ecològics que experimenten i seleccionen d’entre una infinitat de relacions aquelles que més els hi convenen. Entre la tècnica i l’habilitat, l’artifici es pensa en moviment. La seva fabricació implica tenir en compte el caràcter no natural de les nostres comunitats, a considerar que en diferents graus, la riquesa d’una cultura resideix en la seva capacitat per fabricar artificis que tinguin la capacitat d’agenciar competències i sabers.

A partir de l’experiència i del traball amb diversos grups hem plantejat unes orientacions metodològiques generals per tal d’abordar les dinàmiques col·lectives:

  • Fer i pensar és sempre fer i pensar amb altres

El lideratge és col·lectiu. Evitar atrinxerar-se en posicions especialitzades, sabers propis o llocs comuns.

  • Experimentar-nos com a problema a practicar

Proposar-nos més enllà del que coneixem per tal de percebre’ns com a objectes d’experimentació.

  • Abandonar els espais còmodes

No buscar similituds sinó diferències per tal de trobar el material amb el que treballar. El marge de la diferència té a veure amb profunditzar.

  • Entendre els temps del procés

El més difícil és aprendre com trebalar en el procés. Evitar les resolucions ràpides i els conflictes amb el resultat.

  • Crear espais de tensió i contrast

Sostenir-nos en una interrogació continuada per tal de qüestionar constantment el procés i la pròpia pràctica.

  • Donar visibilitat a les minories

Les majories aixafen a les minories dissidents. Cercar eines per la negociació i l’aprofundiment dels conflictes: treballar amb les posicions antagonistes i dissidents encara que aquestes estiguin fora del marc imaginat.


Investigació basada en genealogies i estudi de símptomes del present


Una altra forma d’aproximar-se a la investigació són les genealogies i l’arxiu de casos d’estudi sobre iniciatives que s’articulen entre la pràctca artística, la pràctica pedagògica i les pràctiques crítiques.Les genealogies ens ajuden a comprendre els punts de connexió entre el passat i el present, per tal d’identificar quines pràctiques del passat són les que continuen operant en l’actualitat.El seu estudi permet donar visibilitat a pràctiques educatives que articularen noves concepcions pedagògiques i, al mateix temps, resignificar les tradicions no visibles del passat connectant-les amb pràctiques del present.

Entenem les genealogies com una necessitat de reconstruir la història des dels marges, amb la voluntat de recuperar pràctiques del passat o posar en valor sabers enfosquits pels relats dominants.

 

Anuncios

Los comentarios están cerrados.

Follow ARTE FACTUM on WordPress.com
Anuncios